1212  l´any de la croada

A l’any 1197 els almohades d’Andalusia i el rei Alfons VIII de Castella van firmar una treva de deu anys. Durant aquest temps el rei castellà, amb seriosos problemes a les fronteres de Lleó i Navarra, pensava en la revenja de la derrota que va patir a Alarcos el 1195. L’any 1209 Castella va travessar la frontera i va atacar Jaen i Baeza. A partir de llavors ambdós es van preparar per a la guerra. El rei Alfons temia que si concentrava els seus exercits al sud, Lleó i Navarra aprofitarien per atacar Castella. El rei va decidir demanar ajuda al papa Innocenci III qui, conscient del perill que els àrabs —que havien pres Jerusalem el 1187— envaïssin Europa, va declarar la croada contra els almohades pel maig de 1212 i va ordenar als reis cristians que deixessin de banda les seves picabaralles. Mentres l’exèrcit almohade anava creixent amb tropes arribades del vast imperi del nord d’Àfrica que travessaven l’estret, el rei castellà també demanava ajuda als altres reis de la península.
Durant la primavera de 1212 croats de tota Europa a les ordres de templers i bisbes es dirigien a Toledo, des d’on marxaria el gran exèrcit que guanyaria els àrabs a la batalla de les Navas de Tolosa el 16 de juliol. El rei Pere I, amic del rei Alfons, va ser el primer d’arribar amb tres mil cavallers amb els seus corresponents peons.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Aquesta pel·lícula mostrarà l’origen de la convocatòria i es centrarà en aspectes del reclutament i en la preparació del nobles de l’Empordà i els cavallers templers i en la incidència que va tenir entre els joves que haurien de servir a la batalla i en les seves famílies, així com en els artesans que haurien de preparar material bèl·lic a marxes forçades. Tot plegat en l’escenari de la comarca més oriental de Catalunya.
Els principals personatges històrics seran el propi rei Alfons VIII de Castella, El rei Pere el Catòlic, el comte Hug IV d’Empúries, el vescomte Jofre II de Perelada, el comte Arnald Estruch i el cavaller templer Dalmau de Creixell.
El principals escenaris seran els Castells de Quermançó, Peralada, Requesens i Sant Ferran de Figueres i els monestirs de Sant Pere de Rodes, Sant Quirze de Colera, Vilabertran i la Basílica de Castelló d’Empúries.