Les dades visuals presenten tres nivells distintius i individuals: el input visual que consisteix en una mirada de sistemes de símbols; el material visual representacional que reconeixem en l’entorn i que és possible reproduir en la fotografia, i el cinema.Ya sigui natural o estigui compost per efectes intencionats. Existeix un  món de símbols que identifiquen accions o organitzacions. Estats d’ànim,direccions; símbols que van des dels de gran riquesa en detalls representacionals als completament abstractes i per tant irrelacionats amb la informació recognoscible de manera que han de ser apresos de la mateixa manera que nosaltres aprenem el llenguatge.

Els símbols, com a força dins de la alfabetització visual, tenen una importància i una viabilitat molt grans.Saber com funcionen en el procés de la visió i com els hi entén pot contribuir considerablement a la comprensió de les seves aplicacions a la comunicació.

El nivell representacional de la intel·ligència visual està governat intensament per l’experiència directa que va més enllà de la percepció. Aprenem sobre coses que no podem experimentar directament, gràcies als mitjans visuals, a les demostracions, als exemples en forma de model. Aquest caràcter de l’observació no només serveix com a artifici que ens capacita per aprendre sinó també com el nostre vincle més estret amb la realitat del nostre entorn. Confiem en els nostres ulls i depenem d’ells.
Durant segles, els filòsofs s’han sentit intrigats davant la causa exacta d’aquestes satisfaccions, però sembla clar que depenen d’alguna manera de les qualitats i l’organització d’una obra d’art inclosos els seus significats

Qualsevol esdeveniment visual és una forma amb contingut, però el contingut està intensament influït per el significat de les parts constituents, com el color, el to, la textura, la dimensió, la proporció i les seves relacions compositives amb el significat.

Fotografies realitzades per els  alumnes

 taller de creativitat a càrrec de Alícia Bada i Diego Espada

Els termes com a significat, experiència, estètica o bellesa conflueixen en el mateix punt d’interès: què traiem nosaltres de l’experiència visual i com. Això abasta tota l’experiència visual a qualsevol nivell i de qualsevol manera.
Cal examinar els diferents components del procés visual en la seva forma més simple. La caixa d’eines de totes les comunicacions visuals són els elements bàsics, la font compositiva de qualsevol classe de materials i missatges visuals, o de qualsevol classe d’objectes i experiències: el punt, o unitat visual mínima, senyalitzador i marcador de l’espai; la línia, articulant fluït i infatigable de la forma, ja sigui en la flexibilitat de l’objecte o en la rigidesa del plànol tècnic; el contorn, els contorns bàsics com el cercle, el quadrat, el triangle i les seves infinites variants, combinacions i permutacions dimensionals i planes; la direccíó, canalitzadora del moviment que incorpora i reflecteix el caràcter dels contorns bàsics, la circular, la diagonal i la perpendicular; el to, presència o absència de llum, gràcies al com veiem; el color, coordenada del to amb l’afegiment del component cromàtic, element visual més emotiu i expressiu; la textura, òptica o tàctil, caràcter superficial dels materials visuals; l’escala o proporció, grandària relativa i mesurament; la dimensió i el moviment, tan freqüentment involucrats en l’expressió. Aquests són els elements visuals que constitueixen la matèria primera en tots els nivells d’intel·ligència visual ja partir dels quals es projecten i expressen totes les varietats de declaracions visuals, d’objectes, entorns i experiències. Les tècniques de la comunicació visual manipulen els elements visuals amb una èmfasi canviant, com a resposta directa al caràcter del que es dissenya i de la finalitat del missatge. La tècnica visual més dinàmica és el contrast, que es contraposa a la tècnica oposada, l’harmonia. No ha de pensar-se que aquestes tècniques només s’apliquen en els extrems doncs, molt al contrari, el seu ús s’estén en subtil gradació a tots els punts de l’espectre comprès entre tots dos pols.

Funcions de la comunicació visual.
▪ Funció expressiva o emotiva: Tenen com a objectiu transmetre emocions. Es tracta d’imatges utilitzades amb finalitat sentimental.
▪ Funció cognitiva, apel·lativa o exhortativa: És aquella relacionada amb la persuasió, que el seu objectiu és convèncer. Els missatges publicitaris són els usuaris per excel·lència d’aquesta funció.
▪ Funció referencial o informativa: Són imatges que el seu objectiu és informar. La seva funció és il·lustrar un text o una notícia. El seu ús és acusat en llibres de text o premsa, així com també en senyals de tràfic.
▪ Funció poètica o estètica: Consisteix en aquella imatge que busca la bellesa amb sentit artístic, estètic. Són imatges que valen en si mateixes.
▪ Funció fàtica: Es tracta d’aquella que té com a objectiu cridar l’atenció. És molt freqüent en l’ús de contrastos, en les grandàries i igual que la conativa és molt utilitzada en els missatges publicitaris.
▪ Funció metalingüística: És aquella funció que es refereix al codi, s’ha de conèixer el codi per atorgar-li un significat.
.Funció descriptiva: Ofereix informació detallada i objectiva sobre allò que representa. (dibuixos científics, mapes).

Si l’art és, com diu Bergson, «una visió directa de la realitat», llavors cal considerar els mitjans moderns com a mitjans naturals d’expressió artística, doncs presenten i reprodueixen la vida gairebé com un mirall.

Però els mitjans no només han posat la seva màgia a la disposició dels públics sinó que l’han col·locat fermament en mans de qualsevol que desitgi utilitzar-los per a l’expressió d’idees. En una incessant evolució de l’equipament tècnic, la fotografia i el cinema se simplifiquen constantment per ser usats amb nombroses finalitats. Però no prou el mestratge tècnic en el maneig de l’equip. El caràcter dels mitjans accentua la necessitat de comprendre els seus components visuals.

La capacitat intel·lectual, fruit d’un ensinistrament per fer i comprendre missatges visuals, s’està convertint en una necessitat vital pel qual vulgui involucrar-se en la comunicació.

És molt possible que la alfabetització visual arribi a ser un de les rasadores fonamentals de l’educació en l’últim terç del nostre segle. L’art i el significat de l’art han canviat profundament en l’era tecnològica, però l’estètica de l’art no ha respost al canvi. Més aviat ha ocorregut el contrari: l’estètica de l’art s’ha anat fixant cada vegada més a mida que el caràcter de les arts visuals i la seva relació amb la societat ha canviat espectacularment. El resultat és la idea difusa que les arts visuals constitueixen exclusivament el regne de la intuïció subjectiva, judici tan superficial com el seria l’èmfasi excessiva en el significat literal. De fet, l’expressió visual és el producte d’una intel·ligència molt complexa de la qual desgraciadament sabem molt poc. El que un veu és una part fonamental del que un sap, i la alfabetització visual pot ajudar-nos a veure el que veiem ja saber el que sabem.

…………………………………………………………….

 Los datos visuales presentan tres niveles distintivos e individuales: el input visual que consiste en una mirada de sistemas de símbolos; el material visual representacional que reconocemos en el entorno y que es posible reproducir en la fotografia, y el cine.Ya sea natural o esté compuesto por efectos intencionados. Existe un vasto mundo de símbolos que identifican acciones u organizaciones. Estados de ánimo. direcciones; símbolos que van desde los de gran riqueza en detalles representacionales a los completamente abstractos y por tanto irrelacionados con la información reconocible de modo que deben ser aprendidos de la misma manera que nosotros aprendemos el lenguaje.

Los símbolos, como fuerza dentro de la alfabetidad visual, tienen una importancia y una viabilidad muy grandes.Saber cómo funcionan en el proceso de la visión y cómo se los entiende puede contribuir considerablemente a la comprensión de sus aplicaciones a la comunicación.

 El nivel representacional de la inteligencia visual está gobernado intensamente por la experiencia directa que va más allá de la percepción. Aprendemos acerca de cosas que no podemos experimentar directamente, gracias a los medios visuales, a las demostraciones, a los ejemplos en forma de modelo. Este carácter de la observación no sólo sirve como artificio que nos capacita para aprender sino también como nuestro vínculo más estrecho con la realidad de nuestro entorno. Confiamos en nuestros ojos y dependemos de ellos.

Durante siglos, los filósofos se han sentido intrigados ante la causa exacta de esas satisfacciones, pero parece claro que dependen de alguna manera de las cualidades y la organización de una obra de arte incluidos sus significados

Cualquier acontecimiento visual es una forma con contenido, pero el contenido está intensamente influido por la significancia de las partes constituyentes, como el color, el tono, la textura, la dimensión, la proporción y sus relaciones compositivas con el significado

Los términos como significado, experiencia, estética o belleza confluyen en el mismo punto de interés: qué sacamos nosotros de la experiencia visual y cómo. Esto abarca toda la experiencia visual a cualquier nivel y de cualquier manera.
Es preciso examinar los distintos componentes del proceso visual en su forma más simple. La caja de herramientas de todas las comunicaciones visuales son los elementos básicos, la fuente compositiva de cualquier clase de materiales y mensajes visuales, o de cualquier clase de objetos y experiencias: el punto, o unidad visual mínima, señalizador y marcador del espacio; la línea, articulante fluido e infatigable de la forma, ya sea en la flexibilidad del objeto o en la rigidez del plano técnico; el contorno, los contornos básicos como el círculo, el cuadrado, el triángulo y sus infinitas variantes, combinaciones y permutaciones dimensionales y planas; la díreccíón, canalizadora del movimiento que incorpora y refleja el carácter de los contornos básicos, la circular, la diagonal y la perpendicular; el tono, presencia o ausencia de luz, gracias al cual vemos; el color, coordenada del tono con la añadidura del componente cromático, elemento visual más emotivo y expresivo; la textura, óptica o táctil, carácter superficial de los materiales visuales; la escala o proporcíón. tamaño relativo y medición; la dímensíón y el movímíento, tan frecuentemente involucrados en la expresión. Estos son los elementos visuales que constituyen la materia prima en todos los niveles de inteligencia visual ya partir de los cuales se proyectan y expresan todas las variedades de declaraciones visuales, de objetos, entornos y experiencias. Las técnicas de la comunicación visual manipulan los elementos visuales con un énfasis cambiante, como respuesta directa al carácter de lo que se diseña y de la finalidad del mensaje. La técnica visual más dinámica es el contraste, que se contrapone a la técnica opuesta, la armonía. No debe pensarse que estas técnicas sólo se aplican en los extremos pues, muy al contrario, su uso se extiende en sutil gradación a todos los puntos del espectro comprendido entre ambos polos.

Funciones de la comunicacion visual.

▪                Función expresiva o emotiva: Tienen como objetivo transmitir emociones. Se trata de imágenes utilizadas con finalidad sentimental.

▪                Función cognitiva, apelativa o exhortativa: Es aquella relacionada con la persuasión, cuyo objetivo es convencer. Los mensajes publicitarios son los usuarios por excelencia de esta función.

▪                Función referencial o informativa: Son imágenes cuyo objetivo es informar. Su función es ilustrar un texto o una noticia. Su uso es acusado en libros de texto o prensa, así como también en señales de tráfico.

▪                Función poética o estética: Consiste en aquella imagen que busca la belleza con sentido artístico, estético. Son imágenes que valen en sí mismas.

▪                Función fática: Se trata de aquella que tiene como objetivo llamar la atención. Es muy frecuente en el uso de contrastes, en los tamaños y al igual que la conativa es muy utilizada en los mensajes publicitarios.

▪                Función metalingüística: Es aquella función que se refiere al código, se ha de conocer el código para otorgarle un significado.

.                Función descriptiva: Ofrece información detallada y objetiva sobre aquello que representa. (dibujos científicos, mapas).

Si el arte es, como dice Bergson, «una visión directa de la realidad», entonces hay que considerar los medios modernos como medios naturales de expresión artística, pues presentan y reproducen la vida casi como un espejo.

Pero los medios no sólo han puesto su magia a disposición de los públicos sino que la han colocado firmemente en manos de cualquiera que desee utilizarlos para la expresión de ideas. En una incesante evolución del equipamiento técnico, la fotografía y el cine se simplifican constantemente para ser usados con numerosos fines. Pero no basta la maestría técnica en el manejo del equipo. El carácter de los medios acentúa la necesidad de comprender sus componentes visuales. La capacidad intelectual, fruto de un adiestramiento para hacer y comprender mensajes visuales, se está convirtiendo en una necesidad vital para el que quiera involucrarse en la comunicación.

Es muy posible que la alfabetidad visual llegue a ser uno de los raseros fundamentales de la educación en el último tercio de nuestro siglo. El arte y el significado del arte han cambiado profundamente en la era tecnológica, pero la estética del arte no ha respondido al cambio. Más bien ha ocurrido lo contrario: la estética del arte se ha ido fijando cada vez más a medidá que el carácter de las artes visuales y su relación con la sociedad ha cambiado espectacularmente. El resultado es la idea difusa de que las artes visuales constituyen exclusivamente el reino de la intuición subjetiva, juicio tan superficial como lo sería el énfasis excesivo en el significado literal. De hecho, la expresión visual es el producto de una inteligencia muy compleja de la que desgraciadamente sabemos muy poco. Lo que uno ve es una parte fundamental de lo que uno sabe, y la alfabetidad visual puede ayudarnos a ver lo que vemos ya saber lo que sabemos.