El Dadaisme és un moviment cultural que va sorgir en 1916 en el Cabaret Voltaire quan una sèrie d’artistes de diferents nacionalitats es van trobar com a refugiats a Zuric durant la primera guerra mundial.Una característica fonamental del dadaisme és l’oposició al concepte de raó instaurat pel Positivisme. Es va caracteritzar per rebel·lar-se en contra de les convencions literàries i artístiques i, especialment, per burlar-se de l’artista burgès i del seu art.És caracteritzat, també, per gestos i manifestacions provocadores en les quals els artistes pretenien destruir totes les convencions pel que fa a l’art, creant, d’aquesta forma, un antiart.

Es manifesta contra la bellesa eterna, contra l’eternitat dels principis, contra les lleis de la lògica, contra la immobilitat del pensament, contra la puresa dels conceptes abstractes i contra l’universal en general. Propugna, en canvi, la desenfrenada llibertat de l’individu, l’espontaneïtat, l’immediat, actual i aleatori, la crònica contra la intemporalitat, la contradicció, defensa el caos contra l’ordre i la imperfecció contra la perfecció. L’estètica Dadà nega la raó, el sentit, la construcció del conscient. Les seves formes expressives són el gest, l’escàndol, la provocació. Per Dadà la poesia està en l’acció i les fronteres entre art i vida han de ser abolides.