Per mi aquest és un dels meus fotògrafs, (però per no posar guerres ,un dels seus temes dels quals han sortit molts premis, i guardons,però que no te relació amb el tema d´aquesta setmana) he pensat posar una fotografia tendra de Eugene ,doncs després del turment que aquest fotògraf va patir al llarg de la seva carrera, crec que aquesta fotografia és alguna cosa contraria al que es coneix d’ell (per descomptat que aquesta és molt coneguda), però es podria dir que veient la seva trajectòria no és normal.

Després de ser ferit en la Segona Guerra Mundial, Eugene Smith va passar dos anys sense prendre fotografies. La primera foto que va fer després d’aquest període va ser la dels seus fills passejant pel jardí, la va titular: The walk to paradise garden (Passeig pel jardí del paradís). Ha estat una de les fotografies més conegudes del segle XX.Pel sentiment que desprèn.

W. Eugene Smith està considerat com un dels pares del reportatge fotogràfic.
La seva activitat durant quaranta anys, des dels anys 40 fins als 70 del segle passat, han fet d’ell un referent per a aquells que volen reflectir la realitat mitjançant la fotografia.
Els seus treballs per a diferents publicacions periòdiques constitueixen veritables assajos fotogràfics.

W. Eugene Smith

“Soy un cínico dotado de compasión.”

“Puedo ser un buen profesor para alguien que viva conmigo, pero no puedo vivir con todos los estudiantes. Si puedo conseguir que piensen, conseguir que sientan, conseguir que vean, entonces he hecho todo lo que puedo hacer como profesor.”

sobre una exposición suya en el Museo Judío de Nueva York…
” Yo no quería que sólo destacaran las fotos individuales; quería que los espectadores fueran a lo profundo. No aguanto esas malditas muestras en paredes de museo, con pequeños marcos nítidos, donde uno mira las imágenes como si fueran obras de arte. ¡Quería que fuesen trozos de vida!”

W. Eugene Smith, entrevistado en 1977 por Paul Hill y Thomas Cooper