EL PETÓ DE L’OPERA (1950 )
Malgrat estar envoltats per persones que pugen i baixen sense parar, les escales que porten fins a l’Òpera de París, malgrat tràfic continu que s’insinua al fons, tot i el fred, aquesta parella gaudeix de la seva passió sense importar-li gens del que els envolta. Només importa la suavitat i humitat del petó. Només existeixen ells.

Encara que hi ha una altra captura més famosa d’aquest moment, he preferit mostrar aquesta, doncs al meu entendre representa millor la màgia de l’amor en difuminar-se la resta del món, les vides dels qui semblen anar a un ritme diferent de la dels amants. La fotografia representa, no captura, doncs com tots aquests petons de 1950, com el cèlebre “petó a l’Ajuntament”, no són més que muntatges per a la revista Life. La sèrie de fotos feta per a l’ocasió es diu “Petons” i amb elles Doisneau va passar a la història.

«El món que tractava de presentar era un, on pogués sentir-me bé, on la gent fos amistosa, on pogués trobar l’afecte que desitjava. Les meves fotos eren una prova que aquest món podia existir.” – Robert Doisneau.