La història del petó més famós de la Fotografia

el

La història del petó més famós de la Fotografia

Fer una gran fotografia s´en “casquilla” moltes vegades i, en alguna ocasió, fins i tot ens sobrepassa. Alguna cosa semblant li va pasar a Alfred Eisenstaedt amb la seva fotografia ‘V-J Day in Estafis Square’, al 1945. És la foto del mariner que petoneja a una infermera a times Square el dia de la victòria de les forces aliades durant la Segona Guerra Mundial, segur que l’heu vist moltes vegades.

Una fotografia que no ha perdut vigència i que es manté com una icona. Una escena que ha estat reproduïda innombrables vegades al cinema o el teatre i que forma part del subconscient col·lectiu. S’ha repetit durant anys, a Times Square durant els actes de celebració d’aquest dia.

Alfred Eisenstaedt explicava….
“A Times Square durant el dia de la Victòria, vaig veure a un mariner al llarg del carrer que s’arrambava a totes i cada de les noies que es posaven al seu abast. Tant si podien ser la seva àvia, fossin altes, primes o velles, no feia distinció. Vaig anar corrent enrere mirant per sobre de l’espatlla amb la meva Leica però cap de les preses que feia m’agradava. De sobte, com un centelleig, vaig veure alguna cosa que se’m va gravar. Em vaig donar la volta i vaig capturar el moment just que el mariner va besar a una infermera. Si ella hagués portat un vestit fosc mai disparat , o si el mariner hagués portat uniforme blanc, el mateix. Vaig tirar quatre fotos. Va ser en amb prou feines uns segons.”

La fotografia “BONA” segons Eisenstaedt, va ser la segona de la sèrie per composició i balanç , i va ser publicada aquella mateixa setmana al LIFE Magazine, encara que cal dir que Eisenstaedt no va ser l’únic que va capturar aquest instant màgic.
Victor Jorgensen, fotoperiodista que treballava per a la marina nord-americana, també va capturar aquell instant des d’un altre angle més lateral (però sense Times Square al fons) i ho va titular ‘Kissing the War Goodbye’, la seva fotografia va ser publicada , pel New York Times, l’endemà.

peto

Durant anys es va desconèixer la identitat d’aquells dos protagonistes, la infermera i el mariner, fins que el propi Alfred Eisenstaedt va iniciar una campanya per identificar-los. 11 homes i tres dones van dir ser els protagonistes de l’escena, finalment comprovant la fesomia de cadascun I la seva alçada es va poder determinar els qui eren els dos protagonistes.
Pel que sembla, el mariner George Mendonsa, estava amb la seva xicota al cinema quan va començar a córrer la veu de la notícia de la rendició de Japó. Tothom va sortir al carrer a celebrar-ho.
Per altra banda, Rita Petry (qui estava al cinema amb aquest mariner i que més tard es convertiria en la seva esposa) va dir que no li importava aquell “petó i abraçada apassionats”, fet que va tenir lloc just davant d’ella, encara que va afegir: “En tots aquests anys, George mai m’ha besat així”. En canvi la infermera, Greta Zimmer Friedman, restava importància al fet dient que més que un petó ,va ser un acte de goig i celebració per l’alegria que va contagiar a tots aquell dia.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s