Educar en la creativitat és educar per al canvi i formar persones riques en originalitat, flexibilitat, visió futura, iniciativa, confiança; persones amants dels riscos i llistes per afrontar els obstacles i problemes que se’ls van presentat .
A més, educar en la creativitat és oferir eines per a la innovació.
La creativitat es pot desenvolupar per mitjà del procés educatiu, afavorint potencialitats i aconseguint una millor utilització dels recursos individuals i de grup dins del procés d’ensenyament i aprenentatge. Seguint amb aquestes idees, no poguéssim parlar d’una educació creativa sense esmentar la importància d’una atmosfera creativa que propiciï el pensar reflexiu i creatiu en classe.
La concepció sobre una educació creativa part del plantejament que la creativitat està lligada a tots els àmbits de l’activitat humana i és el producte d’un esdevenir històric social determinat. Seguint amb aquesta manera de pensar hauríem de partir d’un concepte la creativitat és el potencial humà integrat per components cognostius, afectius, intel·lectuals i volitius, que a través d’una atmosfera creativa es posa de manifest per generar productes nous i de gran valor social i comunicar-los, transcendint en determinats moments el context històric social en el qual es viu.
D’altra banda, aquest educar en la creativitat implica l’amor pel canvi. És necessari propiciar, per mitjà d’una atmosfera de llibertat psicològica i un profund humanisme que es manifesti la creativitat dels alumnes, almenys el sentit de ser capaços d’enfrontar-se amb el nou i donar-li resposta. A més cal ensenyar a no témer el canvi, sinó que més aviat, el canvi pot provocar gaudi i ben estar.
Podem afirmar, sense por a equivocar-nos, que una educació creativa és una educació per al desenvolupament i l’auto-realització. En aquesta no solament resulta valuós l’aprenentatge de noves habilitats i estratègies de treball, sinó també el aprenentatge d’una sèrie d’actituds que en determinats moments ens omplen de cadenats psicològics per ser creatius o per permetre que uns altres el siguin.
En el propòsit d’estimular i desenvolupar la creativitat tècnica en els alumnes es fa necessari aconseguir una participació activa d’aquests en les diferents activitats establint un sistema de comunicació efectiu que contribueixi a instituir un ambient creatiu .
Les tècniques participatives són maneres, procediments o mitjans sistematitzats d’organitzar i desenvolupar l’activitat del grup, sobre la base dels coneixements subministrats per la dinàmica de grup.
Aquesta experiència permet afirmar que «una tècnica adequada té el poder d’activar els impulsos i les motivacions individuals i d’estimular tant la dinàmica interna com l’externa, de manera que les forces puguin estar millor integrades i dirigides cap a les metes del grup.
Aquestes tècniques donen certa base d’organització perquè el grup funcioni realment com a tal, d’aquí la necessitat de conèixer i utilitzar les tècniques adequades quan s’aspira a treballar profitosament amb ell. S’ha d’advertir que l’ús d’una tècnica no es prou per si sola per obtenir èxit en l’objectiu d’estimular i desenvolupar la creativitat, les tècniques tindran el valor que els transmeti el professor en la seva aplicació, aquestes han de ser vivificades per l’esperit creador de qui les manegi; la seva eficàcia dependrà en alt grau del coneixement de les mateixes, de la seva habilitat personal, de la seva capacitat creadora i imaginativa, per adequar en cada cas les normes a les circumstàncies i conveniències del moment.
—————————————————————————————-
Educar en la creatividad es educar para el cambio y formar personas ricas en originalidad, flexibilidad, visión futura, iniciativa, confianza; personas amantes de los riesgos y listas para afrontar los obstáculos y problemas que se les van presentado .
Además, educar en la creatividad es ofrecer herramientas para la innovación. La creatividad se puede desarrollar por medio del proceso educativo, favoreciendo potencialidades y consiguiendo una mejor utilización de los recursos individuales y grupales dentro del proceso de enseñanza-aprendizaje. Siguiendo con estas ideas, no pudiéramos hablar de una educación creativa sin mencionar la importancia de una atmósfera creativa que propicie el pensar reflexivo y creativo en clase. La concepción acerca de una educación creativa parte del planteamiento de que la creatividad está ligada a todos los ámbitos de la actividad humana y es el producto de un devenir histórico social determinado. Siguiendo con esta manera de pensar tendríamos que partir de un concepto Creatividad es el potencial humano integrado por componentes cognoscitivos, afectivos, intelectuales y volitivos, que a través de una atmósfera creativa se pone de manifiesto para generar productos novedosos y de gran valor social y comunicarlos, transcendiendo en determinados momentos el contexto histórico social en el que se vive.
Por otro lado, este educar en la creatividad implica el amor por el cambio. Es necesario propiciar, por medio de una atmósfera de libertad psicológica y un profundo humanismo que se manifieste la creatividad de los alumnos, al menos el sentido de ser capaces de enfrentarse con lo nuevo y darle respuesta. Además hay que enseñar a no temer el cambio, sino que más bien, el cambio puede provocar gusto y disfrute. Podemos afirmar, sin miedo a equivocarnos, que una educación creativa es una educación para el desarrollo y la auto-realización. En ésta no solamente resulta valioso el aprendizaje de nuevas habilidades y estrategias de trabajo, sino también el des-aprendizaje de una serie de actitudes que en determinados momentos nos llenan de candados psicológicos para ser creativos o para permitir que otros lo sean.
En el propósito de estimular y desarrollar la creatividad técnica en los alumnos se hace necesario lograr una participación activa de éstos en las diferentes actividades estableciendo un sistema de comunicación efectivo que contribuya a instituir un ambiente creativo .
Las técnicas participativas son maneras, procedimientos o medios sistematizados de organizar y desarrollar la actividad del grupo, sobre la base de los conocimientos suministrados por la dinámica de grupo.
Esta experiencia permite afirmar que una técnica adecuada tiene el poder de activar los impulsos y las motivaciones individuales y de estimular tanto la dinámica interna como la externa, de manera que las fuerzas puedan estar mejor integradas y dirigidas hacia las metas del grupo.
Estas técnicas dan cierta base de organización para que el grupo funcione realmente como tal, de ahí la necesidad de conocer y utilizar las técnicas adecuadas cuando se aspira a trabajar provechosamente con él. Se debe advertir que el uso de una técnica no basta por sí sola para obtener éxito en el objetivo de estimular y desarrollar la creatividad, las técnicas tendrán el valor que les trasmita el profesor en su aplicación, éstas deben ser vivificadas por el espíritu creador de quien las maneje; su eficacia dependerá en alto grado del conocimiento de las mismas, de su habilidad personal, de su capacidad creadora e imaginativa, para adecuar en cada caso las normas a las circunstancias y conveniencias del momento.